Deixa’m somiar

Els nens tenen una imaginació infinita… Poden veure fades al bosc, bebès a través del melic, muntar en un unicorn invisible,… i nosaltres, els adults, els neguem que puguin fer-ho perquè “no és racional”.

Què em refereixo? Fa unes dies, la meva neboda (que estudia el mateix que vaig estudiar fa jo uns anys), em va enviar un vídeo on, d’entre moltes coses, s’explicava el cas d’una nena que estava pintant a Déu. El mestre li va dir que no podia pintar a Déu perquè ningú havia vist la seva cara i, per tant, era impossible saber com era. La nena, tota parada, va contestar que s’esperés un minut i, quan finalitzés el dibuix, veuria com és Déu. Veieu? Tenen resposta per a tot.

Deixant de banda l’aspecte religiós, jo sóc de les que pensa fermament que l’escola mata la creativitat. Com va dir Picasso, “todos nacemos siendo creativos, el problema es seguir siéndolo cuando crecemos”. Vivim en un món quadriculat en que tot el que se surt del “normal”, de quelcom “racional”, posem el crit al cel. Per què no podem pintar una persona amb la pell lila? Per què no podem pintar un nadó gegant i uns pares petits petits? Per què no podem imaginar llocs on mai hem estat, amb plantes estranyes, amb habitants desconeguts…? Perquè surt del normal.

Som nosaltres mateixos els que reprimim la creativitat dels nostres fills, la seva imaginació… i l’únic que fem és perjudicar-los.

A partir d’ara, a casa hi hauran fades, unicorns invisibles, peixos voladors,… TOT.

Primer embaràs vs segon, tercer….

Avui, i donant resposta a una mare gestant (primerenca de bessons) m’ha vingut al cap com vaig viure els meus dos anteriors embarassos. El primer va ser un camí de flors i violes, el segon una mica més tortuós i, aquest tercer, està sent un infern… Però, per què? Quines diferències hi ha entre el primer embaràs, el segon i el tercer?

Primer embaràs: Flower power, tira’m flors que avui em sento bé.

• Tema son. T’adorms a la feina, t’adorms per els racons, però arribes a casa i tens un meravellós  sofà esperant per rebre el teu cos. Arriba el marit a casa i fa el sopar, quin bon home que m’he buscat! Descanses tota la nit al llit.
• Basques i malestars. Pels matins normalment has de tancar-te al lavabo i passar per aquest desagradable tràngol però… i què? Les basques passaran i els malestars també…
• Relació de parella. Tot va estupendament. El papi està molt emocionat amb la idea de ser pare per primer cop… això de tindre una miniatura de tots dos ha de ser molt divertit! A més les relacions de parella són molt bones, inclús més satisfactòries que abans… es clar, estàs hormonada fins al cervell!

Segon embaràs: La principal diferència, amb el primer embaràs, és que TENS UN FILL 😮 Evident, no? “Pues que empiece a cundir el pánico” perquè tindre un fill i un embaràs és tot un mal de cap, sobretot si el nen és petit.

• Tema son. El sofà ha estat conquerit per un ésser diminut que té els dits plens de xocolata. Passes de ser una persona que mitjanament aguanta tot el dia (amb més o menys cafès al cos) a ser un ésser de l’espècie de les marmotes. Ara ja no aguantes tot el dia i  molts cafès no et pots xutar, per tant, toca aguantar donar sopars amb els ulls mig aclucats, perquè el pare ja no et fa ni el sopar…
• Basques i malestars. Des de que comences el camí a la maternitat, t’ha de quedar ben clar que no tornaràs a anar enlloc sola. Ni lavabo, ni dormitori, ni a comprar tampax… res de res. Inclús en els pitjors moments, com són les nàusees, les hauràs de passar amb un inquilí al bany. Això si és suport moral!
• Relació de parella. Entre que vas adormida, que tens mil coses a fer, que demà has de portar el petit al cole i que, tot i que dormiu sols des de fa temps encara hi ha intrusions nocturnes a l’habitació… La parella es debilita. Esperar un nadó “nou” omple d’il·lusió als futurs pares, fins que ell se n’adona que no tindrà sexe fins d’aqui 1 any… o quan ja hagin entrat totes dues a la adolescència.

Tercer embaràs: Ah! Però què dius que passa? Què estic embarassada?

• Tema son. Aprens a sobreviure com pots. La s0n ja no és una dificultat per a tu perquè has après a ser somnàmbula, així aprofites el temps i divideixes forces.
• Basques i malestars. Al lavabo ja sou 3 i el pare que entra ocasionalment per deslliurar-te dels “grans” per a que puguis vomitar en pau. A vegades no fa falta que vingui ell ja que la primogènita li diu a la petita.. Fa pudor, anem. L’agafa de la mà i se’n van.
• Relació de parella. No existeix. Quan recuperes la relació desprès del primer part, te n’adones que ja estàs embarassada del segon. Penses… què ha pogut passar? Si no hem fet res! I llavors recordes aquell cap de setmana que la nena va quedar-se amb els avis. Quan ja  has tingut a la segona i estàs a punt de recuperar la vida en parella… te n’adones que estàs altre cop embarassada. Aquest cop si que no recordes com ho has fet, suposo que ser somnàmbula ajuda a mantenir la vida en parella, o potser ha estat l’esperit sant… tot un misteri.

Però siguin tot el diferent que siguin, l’embaràs és una etapa preciosa, la primera del camí a la maternitat. Ja recuperareu son, el poder anar al lavabo soles o la vida en parella (paciència machomen).